Els Bandos dels Amantats

Trobem a data de 1862 una sèrie de bans on l’Alcaldia prohibeix de destorbar els “enmantats” durant les festes. Este és el primer document on es cita esta celebració explícitament, però això vol dir que en eixos anys era ja una festa ben establida. El document diu així:

“…haciendo saber que nadie incomode a los que vayan en el enmantats, ni les tiren nada, ni se acerquen al carro donde van los que publican las fiestas…”

Foto del bloc: Fotos Antiguas de Ibi

En l’actualitat, el 27 de desembre, a les 21h de la nit tenen lloc els Bandos dels Amantats. L’eixida és des del carrer de les Eres i es fa un recorregut pel poble. Normalment es passa per la plaça de l’Església, es baixa pel carrer Major cap a la plaça de la Palla, carrer de Sant Roc fins al Mercat i finalment es puja pel carrer de la Constitució i del Ravalet per a arribar a l’Ajuntament, de nou al carrer de les Eres. En tot el recorregut es van fent parades on, sense cap tipus de censura, es van publicant el bans que s’han preparat amb antelació.

Durant tot l’any el grup d’Amantats ha estat prenent notes dels esdeveniments més importants del poble en tots els àmbits: les autoritats, el veïnat, la faena (un dels més esperats és el referit al grup que eixe any governa a l’Ajuntament)…

Quan s’acosta el temps de les festes, es reuneixen tots per preparar el que diran. En el passat, els Amantats anaven muntats en carretons que adornaven amb branques de pi, però més avant es va passar al “camionet”, que és el mitjà actual.

La vestimenta és prou clara, una manta per damunt dels muscles i bona roba d’abric. Porten llum, elèctrica en l’actualitat i d’un cresol abans, per poder llegir els bandos. El cap dels Amantats els llig pausadament i amb frases curtes (ja compostes per a fer-ho així) que són repetides per la resta dels Amantats amb la típica i monòtona tonada que els caracteritza.

Ha arribat el moment de que comence tot,  a les 9h de la nit s’ajunten tots, proclamen que no es pot seguir amb la mala actuació de les Autoritats Oficials i que és necessari un canvi radical. Així s’anuncia que a l’endemà serà la presa de poders de la Justícia Nova, els Enfarinats.

Als Bandos no es diuen mai els noms de les persones a què es critica sinó que l’oïdor va descobrint de qui es tracta per les referències i al·lusions que es van fent. Els Bandos acaben normalment amb “..un consell li donarem…” on s’aconsella l’al·ludit de fer o no fer una sèrie de coses. Finalment segueixen amb el recorregut amb un “Mone, Ginés” o un “Au, ja n’hi ha prou!”.

És esta una manera de criticar i ressaltar, sempre amb ironia i gràcia, els fets que han ocorregut durant l’any. A vegades els comentaris poden no agradar a qui van dirigits, però ben sap la gent que val més prendre-s’ho a bé perquè si et toca, t’ha tocat i no hi ha manera de defugir-los. A més, ja ho diuen les dites: “En els Bandos dels Amantats es diuen les veritats”  i com a advertència que no es poden reprendre els temes dels Bandos una volta ja fets: “Quan s’acaben els Bandos, es tanca el llibre i no s’obri fins l’any que ve”.